Article opinió: Dia mundial de l’aigua… pública o privada?

El dia 22 de març és el dia Mundial de l’Aigua, aquesta data ens recorda la necessitat que tenim respecte a aquest element per al sosteniment de la nostra pròpia vida i la dels ecosistemes. Les Nacions Unides reconeixen l’accés a l’aigua potable i al sanejament com un dret humà essencial per a gaudir plenament de la vida i de tots els drets humans.

Seria intel·ligent que com a societat vetllem per aquest recurs i el preservem. Des de la
perspectiva col·lectiva és un dret essencial que cal promoure i garantir des de la gestió pública; així mateix com el dret universal a l’educació o a la sanitat.

A escala local, la gestió de l’abastiment d’aigua potable a les llars i indústries (l’aigua de l’aixeta) és una competència municipal, dels ajuntaments. No obstant, està permesa la delegació d’aquest servei a empreses privades, és el què coneixem com una privatització del servei. El que podria ser la joia de la corona dels serveis municipals en molts municipis catalans s’ha externalitzat i no té ni un sol treballador municipal per vetllar directament del control d’aquest servei. L’aigua és un bé públic però sovint la seva gestió cau a mans privades. A Catalunya, un 80% de la població rep el servei per part d’empreses privades (invertint els percentatges que es dónen a escala mundial o europea).

Si mirem a casa nostra, a Manlleu, l’ajuntament va dur a terme la privatització del servei d’aigua el 1984 a mans de l’empresa SAUR. Després de diverses pròrrogues qui presta aquest servei actualment és SOREA que va absorvir SAUR. I des del gener 2021, les factures a les llars ja les emet AGBAR directament grup del qual en forma part. Al seu torn AGBAR és propietat majoritària de la multinacional francesa SUEZ i en menor part de La Caixa.

El servei d’aigua és un actiu per a les multinacionals de l’aigua que aspiren a maximitzar els seus guanys per tal de donar dividents als seus accionistes i a revaloritzar-se als mercats de valors. Prestar un bon servei no és un objectiu, si no un pas intermig subjecte al mercadeig dels interessos corporatius a l’hora de planificar les seves polítiques de beneficis empresarials. Des de la perspectiva empresarial servir l’aigua potable d’un municipi és un monopoli local i un mercat captiu, on els usuaris a nivell individual no es poden canviar de companyia ni que vulguin fins al final de llargues concessions. La gestió privada només té interès en mantenir el servei d’aigua als ciutadans en condicions de potabilitat, proposant noves inversions al seu criteri que optarà a executar per tal d’anar ampliant el seu negoci.

És a dir, l’aigua per a ells és un negoci. Per aquesta via, el poder i el control de la informació cada cop està més allunyada del món local.

Manlleu en l’actualitat té pèrdues a la xarxa d’abastament per sobre el 20%, ja no disposa de planta de potabilització pròpia i els seus aqüífers contenen un elevat nivell de contaminació per nitrats originats per l’agroindústria càrnia. Així com alguns punts de clavegueram tenen afectació directe al riu Ter.

Aigua Pública Manlleu som un moviment ciutadà i associatiu, que creiem fermament que cal recuperar la gestió pública del servei d’aigua a Manlleu el 2024. Una oportunitat que permet l’actual contracte de gestió si s’eixuga el deute pendent amb SOREA de 2 milions d’euros per inversions fetes i finançades per aquesta empresa privada els darrers anys.

Vetllar per l’interès col·lectiu i la visió a llarg termini només és possible sota una gestió i planificació pública. Arreu on hi ha hagut una implicació directa i real per part dels ajuntaments en la gestió de l’aigua ha estat sinònim de millores i bona qualitat del servei. Només així es pot garantir la possibilitat de dur a terme polítiques clares de perfil social així com a promoure una visió més integral del cicle de l’aigua que permeti la protecció i recuperació de rius i aqüífers.

Per això volem que es parli d’aquesta possibilitat tant a nivell ciutadà com polític, així com també en els mitjans de comunicació. Actualment estem organitzant trobades als barris, muntant xerrades i immersos en una ronda de trobades amb els partits locals, amb qui estem tenint bona sintonia. Cal que el consistori es posi a treballar des d’ara per preparar la remunicipalització el 2024.

A nivell català la gestió pública de l’aigua ja és una tendència gràcies a l’impuls d’entitats com Aigua és Vida i a diversos moviments del món local. Darrerament, la creació de l’AMAP (Associació de Municipis i entitats per l’Aigua Pública) ha articulat una xarxa de suport legal i tècnic de gran valor pels ajuntaments que han decidit remunicipalitzar aquest servei. Per exemple, Torelló o Sant Vicenç de Torelló ja han entrat a formar-ne part.

Grans ciutats com Terrassa ja han fet el pas de recuperar el servei amb èxit i són referents per impulsar també una gestió més democràtica, amb apostes com la creació de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa. Un espai de representació ciutadana per vetllar per la bona gestió del servei i les seves polítiques associades (tal i com va fer París al seu moment al recuperar la gestió pública). D’altres municipis més petits com Montornès del Vallès, Caldes de Montbui, Arenys de Munt, Santa Maria de Palautordera o el Figaró ens marquen el camí i demostren que és possible. La gestió pública de l’aigua també és una realitat en municipis com Ripoll, Mataró, Manresa, Girona, Olost, Sant Pere de Torelló…

A nivell comarcal, cal destacar el paper del Consell Comarcal d’Osona. Pioner en la creació d’una empresa pública comarcal (Onaigua) que podrà prestar el servei d’aigua en baixa als municipis que ho solicitin.

No obstant AGBAR-SUEZ està interposant contenciosos judicials en sèrie, contra tots els acords democràtics en favor de la gestió pública i a tots els nivells allà on hi té interessos (metropolità, comarcal i municipal). La gestió pública de l’aigua col·lisiona amb el seu afany de seguir-se lucrant amb el servei d’aigua.

Tant sols a Osona, Sorea (AGBAR-SUEZ) ha posat un contenciós administratiu contra el Consell Comarcal per engegar el procés de creació d’una empresa pública d’aigua en baixa (Onaigua). Sorea també ha denunciat a 4 municipis pels acords majoritaris als Plens municipals de deixar SOREA al finalitzar la seva concessió i passar-se al servei públic de l’aigua són: Torelló, Sant Julià de Vilatorta, Sant Vicenç de Torelló i Balenyà.

La guerra de l’aigua ja és aquí i cal que estiguem preparats.

Sergi Solà
Aigua Pública Manlleu
(i membre del Grup de Defensa del Ter)

Publicat per aiguapublicamanlleu

Plataforma ciutadana per a la remunicipalització de la gestió de l'aigua a Manlleu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: