Comunicat – Aigua Pública Manlleu –
El dia 4 de desembre la plataforma Aigua Pública Manlleu (APM) vam celebrar una taula rodona virtual per a conèixer de primera mà les experiències d’altres municipis que han fet la transició de la gestió privada de l’aigua a la gestió pública. Un objectiu que la plataforma esperem assolir quan l’any 2024 acabi la tercera pròrroga de la concessió de l’ajuntament de Manlleu a Sorea.
Lluís Basteiro, membre de l’AMAP (Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública) va explicar que ja són 42 els municipis de Catalunya que s’han unit per a promoure la gestió pública d’un bé universal com és el servei d’aigua potable. “De fet, la situació estesa a Catalunya de privatització de la gestió del servei és una anomalia. Fora de Catalunya el més estès és la gestió pública directa i en ciutats com París i Berlín els últims anys han remunicipalitzat el servei. Els ajuntaments que aposten per la gestió privada és perquè es volen treure de sobre la responsabilitat de gestionar un bé essencial, fan una mostra d’irresponsabilitat política, de no voler assumir la funció principal de l’administració que és gestionar els serveis públics, especialment els més bàsics” deia Basteiro en la seva intervenció. A Catalunya, actualment hi ha 26 municipis que han iniciat el procés de recuperació de la gestió publica de l’aigua.
Un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) conclou també que en els models de gestió mitjançant operadors públics, l’aigua és un 20% més barata.
Èric Sibina, conseller del cicle de l’aigua del Consell Comarcal d’Osona, va explicar les característiques d’Onaigua, l’empresa pública creada pel Consell (és el primer consell que ho fa). “El procés de remunicipalització està resultant més lent del previst perquè calen recursos i pels litigis que interposa Sorea davant dels tribunals. Sorea qüestiona la sobirania municipal i això a la llarga acabarà per a perjudicar a la mateixa empresa perquè els ajuntament no hi podran confiar”.
Per a Sibina el model d’Onaigua “serà un èxit perquè suposa un canvi de paradigma: passarem de ser clients a ser usuaris”.
El tercer ponent convidat va ser Jordi Delgado de l’ajuntament de Montornès del Vallès que recentment ha recuperat la gestió municipal del subministrament d’aigua potable al seu municipi. Ho va facilitar que “després de 50 anys acabava el contracte amb l’empresa Cadac SL. Hi va haver molt debat polític i l’equip de govern de En Comú Podem en minoria es va trobar molt sol. L’empresa concessionària reclamava 6 milions d’euros de rescat de la concessió però finalment la liquidació real va ser de 170.000 euros” La municipalització ha permès congelar les tarifes del servei a Montornès del Vallés.
La taula rodona, moderada per la manlleuenca representant del Grup de Defensa del Ter, Immaculada Tubau, va comptar amb un seguit d’intervencions de la trentena llarga de persones que hi van assistir virtualment i que aporten en conjunt un seguit de conclusions: La participació ciutadana és cabdal per a recuperar la gestió pública. Amb el rebut de l’aigua es pot fer política social; un estudi d’Enginyers sense Fronteres revela que la d’Aigües de Barcelona és la pitjor tarifa social. És rellevant saber a qui encarregar els estudis previs perquè poden tenir càrrega política.
Finalment una dada ben reveladora: en la gestió mixta dels serveis públics l’administració inverteix i la part privada és qui en recull els beneficis.
Vídeos a la xarxa
Després d’aquesta taula rodona, APM continuarà la seva activitat sensibilitzadora amb la difusió a les xarxes socials d’un conjunt de set vídeos explicatius dels motius per a promoure la gestió pública de l’aigua a partir d’aquest dijous, per convidar als ciutadans i ciutadanes a participar a les trobades i adherir-se al manifest que es pot trobar a aiguapublicamanlleu.wordpress.com
Manlleu, 15 de desembre de 2020